Peça clau del disc, per la seva actualitat, per la seva qualitat i per la magnífica interpretació del genial Carles Trepat, que permet entendre el perquè se li considera un dels millors guitarristes de la seva generació. La peça passa per diferents moments, arrencant en una Palestina en pau prèvia a les resolucions de Nacions Unides que creen l'Estat d'Israel. Les agressions mútues entre israelitas i palestins després de les quals necessàriament ve el dolor i el lament dels pobles, configuren uns passatges musicals brillants i carregats d'emotivitat. La utopia d'una Palestina en pau tanca aquesta obra que deixa un raig d'esperança en la imaginació. Trepat utilitza una guitarra construïda per Miguel de Torres en 1894, que s'ha qualificat com la "stradivarius" de les guitarres. Té un valor incalculable i una sonoritat que impregna de força i brillantor extraordinàries a aquesta obra.