Eduard Rodés participa com intèrpret amb aquesta peça de petit format. Executada d'una forma molt correcta, captiva per la seva serenitat i emotivitat, al mateix temps que arrenca un somriure amb les diferents picades d'ullet que llança començant des de la foto que acompanya la peça en la qual se li pot veure dormint mentre que el seu fill juga sobre ell, fins al final amb uns concordes de "blues", i acabant amb els dos harmònics dedicats a cadascun dels seus fills.