Algunes notícies quotidianes com la violència a Palestina s'han repetit en el transcurs de la meva vida. Palestina era una terra de pau, on la gent vivia en pau. Les decisions equivocades i les agressions d'ambdues parts han portat com a única conseqüència el dolor i el sofriment, especialment dels nens que han viscut el conflicte. La utopia i l'esperança és pensar que en algun moment aquests nens, per ells mateixos i pels seus pares, veuran que la violència no és el camí per arreglar la situació, i que de la seva mà i, amb el temps, mitjançant el dàleg, el coneixement i la confiança, seran capaços de construir una nova pau per a Palestina. Formar una generació que en lloc de construir murs i odis obri camins i porti la pau. Una utopia necessària encara que no suficient per aconseguir-ho.